El Patronat de Protecció a la Dona va ser un organisme creat en 1941 i dissolt en 1985 que va perseguir «la dignificació moral de la dona» amb l'objectiu –almenys sobre el paper– de controlar i eliminar l'exercici de la prostitució clandestina de menors d'edat. No obstant això, es va erigir com un sistema de control sobre la població femenina, que va tractar d'imposar un arquetip homologat de dona regit per la decència, la cautela i la castedat.
Sota l'ull vigilant d'ordes religioses femenines, milers de xiques van ser tancades en reformatoris convertits en espais de tortura, repressió i castic.
Esta és la història d'una de les institucions més antigues del franquisme, que va exercir un ferri control sobre les idees, les actituds, els comportaments i, sobretot, els cossos de milers de dones i xiquetes que es van atrevir a qüestionar les rígides normes de moralitat que els van ser imposades. També, la d'un organisme desconegut que va aconseguir sobreviure a la mort del dictador i va allargar l'agonia de moltes jóvens fins a ben entrada la democràcia.
Indignes filles de la seua Pàtria. Cròniques del Patronat de Protecció a la Dona al País Valencià, va obtindre la Beca Josep Torrent de Periodisme d’Investigació 2021 atorgada per la Unió de Periodistes Valencians i la Institució Alfons el Magnànim. Formaven part del jurat Guillermo López García, Lucas Marco Sánchez i Violeta Tena Barreda.
Les seues autores, María Palau Galdón i Marta García Carbonell són graduades en periodisme per la Universitat de València i van cursar màsters especialitzats en drets humans i estudis de gènere. Han col·laborat en mitjans com La Vanguardia, eldiario.es o El Salt, així com amb organitzacions memorialistes com Acció Ciutadana contra la Impunitat del Franquisme (Plataforma de Suport a la Querella Argentina - País Valencià). El pròleg del llibre ha sigut realitzat per Esther López Barceló.