Entre el poemari i la novel·la, entre la prosa i el vers, entre la biografia, la carta, la elegía i la ficció, "Raíz dulce" juga a situar-se sempre sobre una frontera inesperada. Estructurat entorn d'una llarga història d'amistat truncada per la mort, este llibre recorre setze anys de vida i experiències compartides, però també de distància, soledat i por, com si anara traçant una sinuosa línia de records sobre la qual el lector, arrossegat pel corrent del llenguatge poètic, va penetrant en l'amor alié i la memòria personal. Així, Juan F. Rivero continua explorant algunes de les seues obsessions literàries: la memòria, l'amor, la mort i la degradació del cos que resistix.
Segons el jurat, Juan F. Rivero “és un poeta prodigiós i sòlid capaç de conjuminar la memòria històrica amb la personal, la tradició poètica amb el contemporani. "Raíz dulce" és un poemari inusual, profund i molt treballat que apel·la a tota mena de lector”.
La crítica diu:
"Una intel·ligència emotiva, capaç de capturar la bellesa, la tendresa" Mónica Ojeda.
«Juan F. Rivero Rivero fa gran el xicotet i fa xicotet el gran. El seu assoliment és el de detindre la nostra vida amb les seues mans». Lluna Miguel.