MIQUEL DIEGO, CARME
PREMI DE NOVEL·LA CIUTAT D'ALZIRA
Uns desconeguts irrompen en el tranquil retir d'Isabel amb la intenció de descobrir l'experiència vital d'aquesta dona a qui localitzen, encuriosits, seguint el rastre d'uns antics papers que deixà escrits un oncle seu, enamorat d'ella en silenci des que era jove. Aquests textos són el contrapunt a la narració d'Isabel, i ens ajuden a descobrir la senzillesa i la sensibilitat d'un personatge que, a més de treballar de criada, ha de saber encaixar les proposicions de l'amo. Tot i fer el possible per mantenir la integritat, la fugida a Barcelona i l'exili a Montpeller acceleren els esdeveniments cap a un final on l'amor i el desamor en seran protagonistes.
En aquesta obra, que ha estat guardonada amb el Premi de Novel·la Ciutat d'Alzira 1998, la protagonista ens transmet, amb un llenguatge ple de matisos i de tendresa, la mirada càlida d'una València cridanera i alhora plena de grans silencis en temps de postguerra. Tot plegat, un conjunt de sensacions suaus i profundes com el perfum de la flor del gessamí.
